La primera dificultat amb la que em vaig
trobar els primers dies d’arribar a l’escola va ser la crear els horaris per agafar a cada alumne d’intervenció
individualment. Tenia la demanda de 8 alumnes repartits entre Primària i
Educació Infantil i havia d’agafar-los mitja hora cada dia.
El Mètode que segueixen en aquesta escola no
contempla un horari rígid determinat per les assignatures, sinó que durant tot
el matí fan l’anomenada “Teoria Montessori” on van realitzant tasques de les
diferents matèries o competències bàsiques i durant aquesta estona els
professors d’anglès, alemany i violí van treien determinats alumnes de l’aula
durant aproximadament 20 minuts. Aquesta variabilitat i discontinuïtat em va
posar força difícil poder crear un horari compatible amb la meva pràctica. Vaig
demanar ajuda a la psicòloga (la meva tutora del centre) i em va recomanar que
em reunís amb la responsable de gestionar els horaris de Primària.
Vaig acabar optant per agafar la majoria dels
alumnes els 5 dies de la setmana, mentre que dos d’ells els agafo només tres
dies, però vaig preferir això per tal d’agafar-ne els màxims possibles.
Per altra banda, no sé si catalogar el que
explicaré a continuació com a dificultat,
però sí que vaig tenir la sensació d’una certa limitació en l’ambient on
s’estava desenvolupant la meva intervenció. Durant les etapes d’Infantil i
Primària, a l’Escola Montessori-Palau, treballen l’anomenada “Teoria
Montessori” principalment amb materials dissenyats específicament per a cada
competència i cada concepte concret. És a dir, per a treballar la “divisió”,
treballen amb uns plafons de fusta i boletes que representen aquest concepte
d’una manera molt visual i pragmàtica. Van practicant el material fins que
entenen el concepte i aleshores procedeixen a fer les divisions “pensant”
directament al paper. A català i castellà, per exemple, per a treballar la
gramàtica, disposen d’unes “caixes de gramàtica” a base de cartolines de
diferents colors i formes en funció de la categoria gramatical de cada paraula.
Personalment, al desconèixer el funcionament i
utilització de cada material, veia molt limitada la meva possibilitat
d’utilitzar tots els recursos dels que disposava l’aula i dels quals els
alumnes utilitzen com a principal font d’aprenentatge.
Reflexionant sobre
aquesta situació, vaig demanar a la psicòloga si tenien algun inventari on hi
constessin detallats i explicats els materials de l’aula a fi i efecte
d’optimitzar el meu reforç als alumnes. Ella em va derivar a la directora, però
la reunió va coincidir amb les Sessions d’Avaluació i aquest tema va quedar
estancat (o això em vaig pensar en aquell moment). En vistes de que no rebria
l’ajuda per part de direcció, vaig optar per anar preguntant sobre els
diferents materials a les tutores o als propis alumnes.
Com aspecte interessantíssim que m’ha
passat últimament realitzant aquestes pràctiques, i relacionat amb la situació descrita
unes línies més amunt; fa poc més d’un mes la Psicòloga i la directora van
concertar una reunió amb mi per a fer-me saber la seva voluntat de que
realitzés el Màster de Pedagogia Montessori que imparteixen a la Universitat de
Vic a fi i efecte de que acabi formant part del seu Equip de Psicopedagogia a
l’escola.
És un motiu d’immensa satisfacció que m’hagin
valorat la feina feta a l’escola tant positivament, ja que l’autoavaluació
que hagi pogut fer pot sovint no coincidir amb com et perceben des de la pròpia
institució, i en aquest cas, doncs, no només coincideix sinó que tenen la
voluntat i possibilitat de que segueixi en el seu equip.
No hay comentarios:
Publicar un comentario