A mode de conclusions, la meva intervenció a
l’escola Montessori-Palau de Girona considero que ha sigut personal, acadèmica i laboralment
molt satisfactòria. D’unes 75 hores presencials que requereix el Pràcticum II,
n’hauré fet unes 400 aproximadament. El meu interès, implicació i predisposició
per dur a terme una bona feina ha sigut primordial des del principi (vaig
inclús començar les pràctiques abans que el semestre s’iniciés).
L’escola, al ser dels primers anys que rebien
alumnes en pràctiques, ha estat molt oberta a rebre i delegar les propostes
d’intervenció que han anat sorgint i hem creat un molt bon clima de treball
entre tots els professionals del centre. Val a dir que no he tingut unes
pràctiques massa pautades ni dirigides, fet que va fer que al principi em sobtés una mica ja que jo comptava amb la
referència de les pràctiques que vaig realitzar l’any passat a l’Escola Thau de
Barcelona. Vaig entendre ràpidament que no tindria un dia a dia amb la meva
tutora de pràctiques. Tanmateix, he procurat acordar sessions cada dues
setmanes per posar en comú la feina que he anat realitzant. D’aquesta manera, doncs,
considero que personalment he portat força el ritme de comunicació amb la meva
tutora de centre i intercanvi sobre feina feta i a fer, essent aquests aspectes
fonamental per a saber si s’estan fent bé les coses i sense oblidar que sóc una
alumna en pràctiques. La comunicació via mail ha sigut també un recurs
fonamental entre la meva tutora i jo.
Fent referència als objectius marcats a
l’inici del semestre, aquests s’han anat multiplicant tant dins de l’àmbit
purament de les pràctiques com també en la vessant laboral dins del propi
centre.
La dificultat o autopercepció de limitació més
evident amb la que m’he trobat dins del centre, ha sigut la de desconèixer
molts dels materials relatius a la metodologia pedagògica que segueixen al
centre. Tanmateix, la resolució sobre aquesta “problemàtica” la vaig gestionar
a través dels professors dels quals portava a alumnes i aquest estiu iniciaré
el Màster en Pedagogia Montessori. La decisió de cursar el Màster va venir a
mans de la directora i de la meva tutora de pràctiques (la psicòloga de
l’escola). És l’aspecte personal i laboralment més interessant que m’ha passat
dins del centre, ja que és una mostra de confiança sobre la meva persona i
sobre la feina que he fet aquests 5 mesos.
A mode autoavaluatiu, considero que he dut a
terme una molt bona feina i estic molt il·lusionada per començar el Màster en
Pedagogia Montessori aquest Juny. Serà una eina fonamental per aprendre els
fonaments teòrics de tota la pràctica que he viscut aquests mesos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario