Conclusions de les Pràctiques

A mode de conclusions, la meva intervenció a l’escola Montessori-Palau de Girona considero que ha sigut personal, acadèmica i laboralment molt satisfactòria. D’unes 75 hores presencials que requereix el Pràcticum II, n’hauré fet unes 400 aproximadament. El meu interès, implicació i predisposició per dur a terme una bona feina ha sigut primordial des del principi (vaig inclús començar les pràctiques abans que el semestre s’iniciés).

L’escola, al ser dels primers anys que rebien alumnes en pràctiques, ha estat molt oberta a rebre i delegar les propostes d’intervenció que han anat sorgint i hem creat un molt bon clima de treball entre tots els professionals del centre. Val a dir que no he tingut unes pràctiques massa pautades ni dirigides, fet que va fer que al principi em  sobtés una mica ja que jo comptava amb la referència de les pràctiques que vaig realitzar l’any passat a l’Escola Thau de Barcelona. Vaig entendre ràpidament que no tindria un dia a dia amb la meva tutora de pràctiques. Tanmateix, he procurat acordar sessions cada dues setmanes per posar en comú la feina que he anat realitzant. D’aquesta manera, doncs, considero que personalment he portat força el ritme de comunicació amb la meva tutora de centre i intercanvi sobre feina feta i a fer, essent aquests aspectes fonamental per a saber si s’estan fent bé les coses i sense oblidar que sóc una alumna en pràctiques. La comunicació via mail ha sigut també un recurs fonamental entre la meva tutora i jo.

Fent referència als objectius marcats a l’inici del semestre, aquests s’han anat multiplicant tant dins de l’àmbit purament de les pràctiques com també en la vessant laboral dins del propi centre. 

La dificultat o autopercepció de limitació més evident amb la que m’he trobat dins del centre, ha sigut la de desconèixer molts dels materials relatius a la metodologia pedagògica que segueixen al centre. Tanmateix, la resolució sobre aquesta “problemàtica” la vaig gestionar a través dels professors dels quals portava a alumnes i aquest estiu iniciaré el Màster en Pedagogia Montessori. La decisió de cursar el Màster va venir a mans de la directora i de la meva tutora de pràctiques (la psicòloga de l’escola). És l’aspecte personal i laboralment més interessant que m’ha passat dins del centre, ja que és una mostra de confiança sobre la meva persona i sobre la feina que he fet aquests 5 mesos.

A mode autoavaluatiu, considero que he dut a terme una molt bona feina i estic molt il·lusionada per començar el Màster en Pedagogia Montessori aquest Juny. Serà una eina fonamental per aprendre els fonaments teòrics de tota la pràctica que he viscut aquests mesos.

Informe alumna Entenament Cognitiu

Camí  vell de Fornells, 33 - 17003 Girona Tel. 972 41 76 76 - Fax 972 41 76 00

Informe:    

Alumna: J. S.

Curs:               4rt ESO

Tutora:           A. R.

Motiu de la consulta:

Dificultat en els processos cognitius, fet que li dificulta l’assoliment esperat dels aprenentatges que li corresponen.

Objectius:

Exercitar els diferents processos cognitius:

-         memòria de treball

-         atenció sostinguda i a curt termini

-         velocitat de processament

-         seqüenciació de tasques

-         comprensió d’enunciats senzills i complexos

-         recuperació de la informació

-         accés al lèxic

Materials:

-          Cerrillo Martín, Mª Del Rosario. Coral: Programa para enseñar a Pensar. Didáctica para desarrollar el potencial de Aprendizaje.Ed: CEPE (2013).

-         “Estimulación Cognitiva III”, Ed. Lebón

-         Exercicis treballats a través de l’ordinador: Simon Says i Food Memory (raonament perceptiu i memòria de treball).

Mètode i observacions:

Fent referència al material extret dels llibres, el primer que li demano quan li presento una fitxa és dir-me què creu que ha de fer. Si coincideix amb les instruccions de l’enunciat aleshores procedeix a fer la tasca sota les condicions requerides (temps, suport addicional de paper i llapis, etc.); si no coincideix, li vaig donant petites pautes per què dedueixi la tasca. Un cop acabat l’exercici, i abans de corregir-lo, li demano que m’expliqui què ha fet i sobre tot com ho ha fet. Segons el meu parer, aquest és el pas més interessant de tot exercici. No només extrec informació de l'estratègia utilitzada, sinó també de com s'expressa per explicar-m'ho, com es fa entendre. Sovint es troba amb dificultats per explicar-me com ha resolt l'exercici (dificultat en l'expressió oral, en jerarquitzar les idees, en ordenar els passos, etc.) i sovint utilitza unes estratègies molt rebuscades, massa complicades pel que la tasca exigeix (mal anàlisi de la tasca i poca optimització dels recursos cognitius). Val a dir, que resol l'exercici correctament pràcticament sempre, però és poc conscient de com ho ha fet; i el que realment ens interessa no és només la correcta resolució de la tasca, sinó la metacongnició de tot el procés i la posterior generalització i aplicació a la vida quotidiana.

El més important de tot plegat, doncs, no és purament fer la tasca, sinó saber com l'ha resolt i quina relació de semblança i funcionalitat té aquesta amb qualsevol repte acadèmic o quotidià. Aquest és l'últim pas que treballo amb la J. Li demano que em trobi una aplicació relacionada amb l'exercici resolt i aplicable a l'estudi i a la vida real. Si no sap trobar-ne, l'ajudo amb un exemple i a partir del meu n'ha de trobar un altre. Sembla entendre-ho i agradar-li, perquè s'anota el quid de cada fitxa un cop acabat tot el procés de metacognició.

Personalment considero que és important que li trobi un sentit de funcionalitat a tot el que fem, i que hi trobi un sentit pragmàtic a tot exercici ja que només d'aquesta manera entendrà les tasques i millorarà cognitivament. Hem de fer conscienciar-la sobre tots els processos que dugui a terme per resoldre qualsevol exercici que li requereixi un esforç. És important saber analitzar el problema (sigui quin sigui) per poder-lo estudiar i saber com resoldre'l de la manera més eficaç possible, ja sigui amb el millor resultat com també invertint només els recursos necessaris i utilitzant les eines i estratègies més adequades.

En referència a la seva actitud envers les tasques, té molt bona predisposició i interès en tot el que li proposo.

  

Conclusions:

Punts forts:

- És bona en la memòria a curt termini quan els estímuls són escassos i coneguts, però en canvi quan són més complexos i requereixen més atenció i sobretot memorització, aleshores falla.

- És resolutiva en les tasques que requereixen pocs passos per resoldre.

- Actitud i perseverància.

Dificultats en:

- Memòria de treball

- Funcions executives

- Anàlisi i previsió de la tasca

- Compaginar dues o més tasques alhora

- Accés al lèxic i devolució de la informació 

- Relacionar conceptes

- Abstracció i generalització de conceptes

- Desvetllar el quid de cada exercici (sobre tot de les fitxes) i relacionar-ho amb aspectes acadèmics o situacions quotidianes.

Cal seguir treballant els objectius marcats durant l’estiu, i seguint la tècnica que s’està aplicant.

De cares al curs vinent, caldrà fer una valoració en funció dels objectius que encara necessiti estimular.

CCE MONTESSOSRI-PALAU

Naïs Cortinat Morrós

Psicòloga

Noves propostes, noves metes.

Una nova proposta que em van plantejar farà aproximadament dos mesos va ser la de Coordinar i Organitzar el servei de classes de reforç extraescolar que ofereix el centre. 

No està estrictament vinculat amb les pràctiques, però l’he considerat un aspecte interessant a comentar, en tant que és satisfactòriament representatiu sobre la feina que estic duent a terme a l’escola.

També m’han encomanat dur a terme unes sessions d’Estimulació cognitiva a una alumna de 4rt d’ESO.

 A mode autoavaluatiu, aquests petits inputs em donen confiança per seguir treballant tal i com he fet fins ara.

Metes i Objectius

En referència a les metes i objectius plantejats en un principi, s’han mantingut bastant, i inclús encara ampliat.

El primer dels objectius era dur a terme el Seguiment i Reforç diari de 7 alumnes de Primària i 1 d’Educació infantil. Després de dos mesos de seguiment, vaig realitzar un Informe avaluatiu de l’evolució de cada alumne, i els vaig fer arribar a la psicòloga i aquesta a les respectives tutores i a la directora. A partir d'aquí la Psicòloga i la directora van voler fer una reunió amb mi per posar en comú els casos més conflictius i fer una presa de decisió sobre el rumb de les següents intervencions amb cada alumne.

Vam acordar reduir els dies d’assistència a aquells alumnes que havien millorat substancialment (la majoria), i passar aquestes hores als alumnes amb més problemàtica. Durant l’entrevista també vam plantejar els possibles motius de l’estancament o poca evolució dels casos puntuals, i vam decidir fer-hi una Exploració Psicopedagògica a partir de diversos tests. En alguna casos, paral·lelament, es va acordar derivar-lo a  serveis d’optometrista externs. 

D’aquí ha sorgit la dificultat per compaginar el Seguiment als 7 alumnes i dur a terme alhora les Intervencions Psicopedagògiques individualitzades. Per resoldre aquest contratemps vaig decidir paralitzar el seguiment del 7 alumnes i concentrar les Intervencions Psicopedagògiques. El fet d’haver de llegir tots els manuals dels tests que no coneixia per tal de familiaritzar-m’hi, va fer alentir una mica més tot aquest procés. Ja amb tots els tests passats, he reprès els seguiments als 7 alumnes i aquesta setmana iniciaré l’elaboració de l’Informe Psicopedagògic final de l’alumne al qui li vaig fer la Intervenció.