Mètode Montessori

El mètode Montessori

Les pràctiques que desenvoluparé a l’Escola Montessori – Palau de Girona s’engloba dins el marc del Mètode Montessori implantat per la Doctora Maria Montessori.

Fa menys d’un mes, per TV3, van passar un documental sobre aquesta Doctora, us passo el link per si en voleu saber una mica més. De totes maneres, us faig un breu resum sobre el sem mètode:

http://www.youtube.com/watch?v=PuDBAWjcRGg

Principis bàsics del mètode són els següents:

     La ment absorbent dels nens: La ment dels nens té una capacitat meravellosa i única, té la capacitat d'adquirir coneixements absorbint. L’aprenentatge es produeix inconscientment, passant a poc a poc de l'inconscient a la consciència. Se'ls compara amb una esponja, amb la diferència que l'esponja té una capacitat d'absorció limitada, mentre que la ment del nen és infinita.

     Els períodes sensibles: Es refereix als períodes en els quals els nens poden adquirir una habilitat amb molta facilitat. Es tracta de sensibilitats que permeten als nens posar-se en relació amb el món extern d'una manera excepcional, aquests moments són passatgers i es limiten a l'adquisició d'un determinat coneixement.

     L'ambient preparat: Es refereix a un ambient que s'ha organitzat amb cura per al nen, dissenyat per fomentar un millor aprenentatge i creixement. S'hi desenvolupen els aspectes socials, emocionals i intel·lectuals i responen a les necessitats d'ordre i seguretat. El disseny d'aquests ambients es basa en els principis de bellesa i ordre. Són espais lluminosos i càlids, que inclouen llenguatge, plantes, art, música i llibres.

     El paper de l'Adult: El paper de l'adult en la Filosofia Montessori és dirigir l'infant, donar-li a conèixer un ambient bo i còmode. Ser un observador, estar en continu aprenentatge i desenvolupament personal. El veritable educador està al servei de l'infant educant i ha de conrear-hi la humilitat, la responsabilitat i l'amor.

Partint d’aquí, duré a terme una praxis en la que es tindrà molt en compte la connexió entre els individus i el context: tant l'immediat, familiar, educatiu, entre iguals, com el més ampli i genèric o cultural. Entendrem els alumnes com a agents actius, influents i influenciats per tot el que els rodeja, per tant, considerarem una fonamental font d’informació tot el seu entorn. D’aquesta manera, tindrem una visió integradora dels fenòmens. Aquesta visió ecològica permet veure com el grup (família, centre, alumnes, etc.) no s'adapta a un ambient donat sinó que coevoluciona amb l’ambient. En base a aquest model, es defineix el Centre Educatiu (CE) com un sistema obert, compost d’elements humans que es relacionen entre si i que tenen característiques pròpies.

També ens regim per la concepció constructivista de l’aprenentatge, la qual contempla d’educació com una pràctica essencialment socialitzadora, tot facilitant l'accés a un conjunt de sabers i formes culturals. Partint d’aquí, l'aprenentatge dels continguts escolars implica un procés de construcció o reconstrucció en què les aportacions de l'alumne són decisives. També cal parlar sobre el Triangle interactiu, en el qual hi trobem:

• El paper mediador de l'activitat mental constructiva de l'alumne.
• Els continguts escolars: sabers preexistents socialment construïts i culturalment organitzats.
• El paper del professor: guiar i orientar l'activitat mental constructivista de l'alumnat cap a l'assimilació significativa dels continguts escolars.